Que difícil es fa triar un títol per a un blog. I el pitjor és que quan en trobes un, ja està
agafat. Però finalment n’he trobat un
que m’ha semblat adient a la finalitat que se li demana i que no és altra que
servir per a l’assignatura Escriptures
hipertextuals.
Per això el nom d’hipertextuals. Les filigranes esperem que vinguin tot
seguit. De fet, volia posar una imatge
d’alguna filigrana, i n’he trobat moltes, però eren pagant. En aquesta societat s’ha de pagar gairebé per
tot. Però he recordat que de joveneta
tenia una faceta artística que, juntament amb el meu afany de col·leccionar tot
el que està en suport paper, ha provocat que encara tingués dibuixos i mostres
en punt de creu. I d’allà n’ha sortit
l’abecedari que he utilitzat per il·lustrar la pàgina, que està força allunyat
de l’hipertext, però que no hem de perdre de vista perquè en definitiva, tota
aquesta tecnologia és producte d’aquests inicis manuals. I ja ho diu en Raimon, qui perd els orígens...
Hola, m'agrada molt el nom que finalment has escollit i el color que has posat al blog. Si tinc temps t'aniré seguint.
ResponEliminaSalutacions.
Txell
Hola Montse,
ResponEliminaVull donar-te la enhorabona pel teu blog, i crec que el títol triat està força encertat: Filigranes hipertextuals, perquè al final, aquest suport textual, dintre de la seva incertesa, infinitud, etc. no deixa de ser una filigrana. Està molt bé que hagis recuperat treballs en format paper, allò que sembla, això diuen, que poc a poc desapareixerà i que jo crec que si això passés, nosaltres no ho veurem.
La frase última de Raimon: qui perd els orígens...és una frase clau, però no tan sol dins de l’escriptura hipermèdia, sinó en totes les disciplines de la vida, sigui familiar, sigui econòmica, sigui dels amics, etc.; per què ho dic? Doncs, perquè a vegades oblidem massa ràpid aquests orígens, i per molts canvis soferts a la vida, aquests, els orígens no s’haurien de perdre mai (al menys dins del nostre pensament).
Salutacions